Darkman (1990), de Sam Raimi
A diferència de la trilogia de Spiderman, en què Raimi adaptà a la pantalla gran les aventures
d’un personatge popular creat dècades enrera, a Darkman el director americà aconseguí
de crear un nou justicier que donà lloc a posteriors adaptacions al còmic. Tota
la pel·lícula desprèn una agradable aroma de sèrie B, però menys intensa que la
de les esbojarrades Evil Dead i Evil Dead 2.
Algunes escenes de Darkman
tenen elements en comú amb la trilogia abans mencionada: després d’escapar de
l’hospital on ha rebut tractament per les terribles cremades produides per
l’explosió del seu laboratori, Peyton Westlake, el protagonista, en construeix
un de nou en una fàbrica abandonada, de manera similar al Dr. Octopuss de Spiderman 2. A Darkman, la lluita
final amb l’enemic i responsable últim de les ferides que l’han desfigurat té
lloc en un gratacels en construcció, igual que a Spiderman 3 el superheroi aràcnid lluita amb Sandman i Venom en un
escenari gairebé idèntic. D’altra banda, tant la partitura de Darkman com la de
la trilogia aràcnida són obra de Danny Elfman, un músic genial que, entre
d’altres, ha escrit la banda sonora de pràcticament totes les pel·lícules de
Tim Burton així com la música dels títols de crèdit de la sèrie The Simpsons.
Com a detall curiós, anotem que Martin campbell, el
protagonista d’Evil Dead, Evil Dead
II i Army of Darkness, apareix a
l’escena final de Darkman (Westlake,
l’heroi del film, es mescla amb la multitud del carrer sota una nova identitat
per tal de no ser reconegut per la seva companya), i també a les aventures de
Peter Parker interpretant l’insuportable porter que no li permet l’entrada al
teatre a Spiderman 2.
Un punt interessant del personatge creat per Raimi és que les seves habilitats o superpoders són molt limitats. La seva capacitat per fer-se passar per d’altres persones prové del fet que és capaç de crear màscares de pell sintètica. D’altra banda, és insensible al dolor degut al tractament que rep a l’hospital després de l’explosió, i que té per finalitat d’evitar que pateixi per les cremades que ha sofert a tot el cos. I finalment, en moments de ràbia o d’angoixa, Westlake adquireix per un breu període de temps una força gairebé sobrehumana, cosa que el posa en relació amb un altre vell personatge de Marvel Comics, Bruce Baner/Hulk. A banda d’això, Darkman no és més que un home amb gairebé les mateixes limitacions físiques que qualsevol altra persona, inclòs el vertígen que pateix a l’escena final, enfilat al gratacels.
Un punt interessant del personatge creat per Raimi és que les seves habilitats o superpoders són molt limitats. La seva capacitat per fer-se passar per d’altres persones prové del fet que és capaç de crear màscares de pell sintètica. D’altra banda, és insensible al dolor degut al tractament que rep a l’hospital després de l’explosió, i que té per finalitat d’evitar que pateixi per les cremades que ha sofert a tot el cos. I finalment, en moments de ràbia o d’angoixa, Westlake adquireix per un breu període de temps una força gairebé sobrehumana, cosa que el posa en relació amb un altre vell personatge de Marvel Comics, Bruce Baner/Hulk. A banda d’això, Darkman no és més que un home amb gairebé les mateixes limitacions físiques que qualsevol altra persona, inclòs el vertígen que pateix a l’escena final, enfilat al gratacels.
